Confiar en el nostre fill
Alguns pares, decideixen començar amb un teclat o piano digital perquè és més econòmic.
Creiem que aquest plantejament és erroni:
- Des del primer moment convé que el nen aprengui amb el so i tacte d’un instrument “real i autèntic”.
- Comprant “un piano de veritat”, donem al nen el missatge que confiem en ell.
- Un piano d’estudi, ben finançat, està a l’abast de qualsevol família.
Es pot tornar a vendre per poc menys del que ha costat (però no ho recomanem). - També hi ha l’opció de llogar-lo.
Un piano és una bona inversió i un amic que ens acompanyarà sempre.
Comprar un piano
En la major part dels casos, el piano és per a tota la vida.
Per part del venedor necessitem:
- Absoluta honestedat i competència: la mateixa marca o model pot tenir variants destinades a diferents zones climàtiques o fabricades en diferents països. Dos pianos “idèntics” mai sonen exactament igual. El venedor ha de conèixer aquestes variants i assessorar amb sinceritat.
- Ser capaç de donar manteniment.
- Que treballi amb bones marques.
- El mateix venedor ens pot demostrar diferents models.
Per la nostra part:
- Demanar assessorament al professor / a.
- Encara que no sapiguem tocar, la simple pulsació d’una tecla sol ser clarament diferenciable en quant a so i tacte.
- Deixarem provar al nen.
- Dins d’una gamma equivalent ens podem inclinar per un tipus de so o un altre. Això ho hem de decidir nosaltres després d’escoltar i tocar.
- Actuarem amb generositat: el piano és per sempre. Val la pena invertir una mica i comprar “el millor” dins de les nostres possibilitats o llogar-lo.
- Important: cal afinar el piano, si pot ser, cada any.
”El piano es converteix en un membre més de la família”